Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts. També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts (2a M, 2a m i 2a aug) i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts (intervals majors que els de 2a). Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte: mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius (per exemple, sensible i segon grau rebaixat), un interval com la 2a aug, que és quantitativament més gran que la 3a dis, és un interval conjunt perquè implica dos graus consecutius (per exemple, 6è i 7è en l’escala menor harmònica). En la teoria musical de la Grècia clàssica es denominen conjunts els tetracords que tenen una nota comuna (quan l’última del primer tetracord coincideix amb la primera del segon) i disjunts els que no la tenen.
m
Música