Començà els estudis musicals a Messkirch, on tingué com a mestre J.B. Rieger. El 1789 fou enviat a un monestir benedictí de Zwiefalt i allí aprengué teoria de la música i a tocar l’orgue. Inicià els estudis de dret a Friburg de Brisgòvia però el 1800, després de la mort del seu pare, decidí dedicar-se plenament a la música i començà a compondre. El 1804 era a Viena, on feu amistat amb J. Haydn. En 1810-12 viatjà per Alemanya fent demostracions d’un instrument nou, el panmelodicon, inventat per Franz Leppich. Mentre era a Stuttgart foren representades dues òperes seves, Konradin von Schwaben i Feodora, l’èxit de les quals li valgué el nomenament de mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1816. Del 1818 al 1822 fou mestre de capella a la cort del príncep de Fürstenberg a Donaueschingen. L’any 1822 anà a Viena a representar la seva òpera Libussa i poc després fou nomenat director del Kärtnertor-Theater, lloc on romangué fins el 1827 i que tornà a ocupar més tard (1829-32). En 1840-42 estigué a Colònia en qualitat de director musical de la ciutat. A part d’un oratori, música incidental i algunes obres instrumentals, Kreutzer és autor d’unes trenta òperes molt populars en el seu temps, però pràcticament oblidades posteriorment.