Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc. Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra. És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic. A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí (consola invertida) i la caixa restà a l’esquena de l’organista. Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats. Actualment, un orgue gran disposa de dues consoles: una de finestra, per a la tracció mecànica, i una altra d’independent, fixa o mòbil, amb tracció elèctrica.
f
Música