Estudià a Lausana i al Conservatori de París. Començà la seva activitat professional com a compositor i crític musical, però els seus interessos es decantaren ben aviat vers el folklore. El 1928 fundà l’Arxiu de Folklore de la Societat Romanesa de Compositors, de la qual era el secretari general. S’interessà per l’estudi de la música de tradició oral i realitzà molt treball de camp en diferents regions romaneses. El 1948 s’establí a París, on col·laborà amb el CNRS al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home i a l’Institut de Musicologia de la Universitat de París-Sorbona. Les seves aportacions metodològiques a la disciplina el convertiren en un dels etnomusicòlegs més destacats de la seva generació. Elaborà treballs i formulà teories sobre el sistema pentatònic, el ritme en les cançons d’infants, el sistema rítmic giusto sil·làbic en les paraules o els ritmes aksak. Fou el responsable d’un gran nombre d’enregistraments de músiques populars. Les seves obres més importants són: Esquisse d’une méthode de folklore musical (1930), La Musique populaire roumaine (1940), Le Folklore musical (1948), Le Rythme aksak (1952), Le giusto syllabique (1952) i La rythmique enfantine (1956).