Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original. Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres ('contrafer a l’espiritual') rebien el nom de contrafactum (el participi del verb llatí contrafacere). Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari (sagrat-profà) o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque; fou un procediment habitual en l'opéra comique i la ballad opera. A partir del segle XIX desaparegué definitivament del domini de la música culta, presumiblement per la importància que es donava a l’autoria d’una obra original, però en el terreny de la música popular continua essent força utilitzada.
m
Música