contrafuga

f
Música

Fuga en què la resposta és la versió per moviment contrari del subjecte.

Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin, locució que normalment té un altre sentit (arsi/tesi). La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm. 5 de L’art de la fuga, BWV 1080, de J.S. Bach, o la Fuga per a orgue en la bemollm, de J. Brahms.

J. Brahms: Fuga per a orgue en la bemoll m

© Fototeca.cat/ Jesús Alises