Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
En general no es parla de contrapunt invertible quan aquest intercanvi de posicions no afecta la veu del baix. Si la inversió té lloc desplaçant una 8a un dels trams, aleshores es parla de contrapunt (invertible) a l’8a (ex. 1); si es produeix per desplaçament d’una 15a, es parla de contrapunt (invertible) a la 15a. La inversió a l’8a o a la 15a suposa la inversió dels intervals (per exemple, en el cas del contrapunt a l’8a, l’8a passa a ser un uníson, la 7a una 2a, etc.). La 5a és l’únic interval consonant que pot esdevenir dissonant en transformar-se en una 4a. Altres intervals d’inversió, si bé molt menys freqüents que els anteriors, són la 10a i la 12a. D’altra banda, es parla de contrapunt doble quan hi ha dos trams melòdics invertibles, de contrapunt triple quan n’hi ha tres, etc. En el context de la música tonal, i atesa la importància de la veu més greu, pot succeir que la inversió, malgrat la seva correcció intervàl·lica, produeixi canvis en la definició acòrdica; per exemple, la inversió d’una cadència trencada no dona sempre com a resultat una cadència trencada (ex. 2). De la mateixa manera, no tots els retards són susceptibles d’inversió.
Exemple 2
© Fototeca.cat/ Jesús Alises