Els grecs anomenaven les notes amb els noms de les cordes dels seus instruments. Paraules com dicord, tricord o tetracord, que originalment es referien a instruments de dues, tres o quatre cordes respectivament, passaren a referir-se a fragments d’escala de dos, tres o quatre notes. Aquest ús de corda es mantenia encara al segle XVIII (A. Eiximeno, 1774: "Queriendo mejorar el sistema de Guido, los ultramontanos añadieron al solfeo la sílaba Si para distinguir y entonar la séptima cuerda"), i fins i tot ben entrat el segle XIX, com recull Fernando Palatín en el seu Diccionario de música (1818): "Entre músicos lo mismo que voz, sonido, tono etc."
f
Música