Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres. La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos. Tots sense partir. No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement. Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea. Els seus primers representants foren Juan de Córdoba, documentat entre el 1503 i el 1511, i el seu fill Gonzalvo o Gonzalo (1511-1550). Foren succeïts per Martín Córdoba Ruiz, Martín Ruiz, o Martín Fernández (mort el 1541), Hernando Fernando, o Hernando Alonso de Córdoba (mort el 1577), i Hernando Alonso Hernández (Saragossa 1539-1609).