corn

m
Música

Instrument de vent fet a partir d’una banya d’animal.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural. El so és produït per la vibració dels llavis. Aquesta pot ser recollida per una obertura, feta al vèrtex o en un costat de l’instrument, o bé per un broquet. Emet un únic so fonamental a partir del qual, variant la pressió i posició dels llavis, es poden produir alguns harmònics. En alguns casos, un forat prop del pavelló permet modular aquest so fonamental. S’ha fet servir per a comunicar missatges, fer senyals, etc. A Europa, cap al segle X, aparegué un corn amb broquet i forats per a modular els sons que constituí un antecedent de la corneta, usada a partir del segle XV.