L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíl·labs, amb rimes abba, abab o abcb. En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella. En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles. La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls.
f
Música