cos

m

Música

Part estructural dels instruments cordòfons que suporta la tensió de les cordes i sovint porta incorporats els ressonadors principals, la taula harmònica i la caixa de ressonància.

Sol ser la part més voluminosa de l’instrument. En els instruments aeròfons s’anomena cos la part principal o central del tub, que en molts casos és intercanviable amb altres cossos recanvi (cos de recanvi) per a obtenir diferents afinacions.