Vida
Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L. Boixet. El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J. Marraco i M. Ferrer. El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid. Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal. La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust, de Ch. Gounod, i també al Teatre Principal de València. Desplegà, a més, la seva activitat en altres entitats musicals barcelonines, com ara la Societat de Quartets de Barcelona o la Societat Barcelonesa de Concerts. En el vessant compositiu, Ribera destacà per les nombroses sarsueles catalanes (Lo metge dels gegants, La manescala, L’esparver), tot i que també compongué música religiosa (Rèquiem, Missa de Glòria per a gran orquestra) i les obres simfòniques Belona i Taormina. Nomenat professor al Conservatori del Liceu el 1885, romangué un any a la plaça i retornà a l’Albi, on exercí com a organista.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Herrera i Llop, Lluís-Marc: Cosme Ribera i el seu temps: un estudi sobre la vida musical a la Lleida de la segona meitat del s. XIX
- Herrera i Llop, Lluís-Marc: Cosme Ribera i Miró, 1842-1928, Ajuntament de Lleida, Lleida 2000