creuament

m

Música

Des del punt de vista tímbric, inversió que es dona en instrumentar un acord (i, per extensió, un fragment a diverses veus) de manera que alguna de les notes més agudes estigui instrumentada per a un instrument de tessitura greu, i una de més greu ho estigui per a un instrument de tessitura més aguda, és a dir, invertint l’ordre normal de la tessitura instrumental.

El creuament tímbric suposa una intensificació de la veu, que passa a ocupar una posició més aguda que la que li correspon habitualment. En música instrumental són freqüents els creuaments dels violoncels per sobre les violes, i en música vocal, els dels tenors per sobre les contralts (instrumentació).