cròtals

m
pl
Música

Cròtals andalusos del 1925

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument musical idiòfon format per dos disquets metàl·lics còncaus.

Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic. El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà. En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part. Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels sons harmònics. D’origen grec, també reben el nom de petits címbals, o címbals antics. Amb diferents formes, mides i materials, havien estat utilitzats per les ballarines per a acompanyar les danses en les antigues cultures mediterrànies de Roma i Egipte.