Després d’aprendre piano, composició i teoria musical amb L. Schrattenholtz, estudià història de l’art i musicologia a la Universitat de Berlín, on es doctorà el 1904. El 1919 fou nomenat director de la Col·lecció Estatal d’Instruments Antics de Berlín, i exercí de docent a la Staatliche Hochschule für Musik, a l’Akademie für Kirchen und Schulmusik i a la universitat de la mateixa ciutat. En perdre els càrrecs públics per la política antisemita de l’Alemanya hitleriana, el 1933 es desplaçà a París, on treballà al Museu del Trocadero (avui, Museu de l’Home) i impartí cursos a la Sorbona. El 1934 fundà la col·lecció de discos de música antiga Anthologie sonore, que dirigí fins el 1937. Aquest mateix any, arran d’una invitació de la Universitat de Nova York, s’establí definitivament als EUA. A més de col·laborar amb diverses universitats del país, des del 1952 impartí cursos regulars de musicologia a la Universitat de Columbia. Sachs és considerat un dels fundadors de l’organologia moderna, i molts dels seus treballs encara avui són de referència obligada per als investigadors. Entre la seva abundant producció científica destaquen Systematik der Musikinstrumente ('Sistematització dels instruments musicals'), en col·laboració amb E. von Hornbostel, Eine Weltgeschichte des Tanzes ('Història universal de la dansa', 1933), The History of Musical Instruments (1940) i Rhythm and Tempo. A Study in Musical History (1953). Curt Sachs fou president de l’American Musicological Society (1950-52) i la Society of Jewish Music (1957-59), i president honorari de l’American Society for Ethnomusicology.