curtain tune

*

Música

Locució emprada al segle XVII per a designar la música que s’interpretava amb el teló del teatre abaixat o mentre s’aixecava, al començament d’una obra teatral o una òpera o també després del pròleg.

Ja a la fi del mateix segle, amb la creixent influència de la música que arribava del continent, aquest gènere fou substituït per l’obertura francesa, fet que comportà que els termes curtain tune i ouverture fossin considerats sinònims. Alguns dramaturgs anglesos, com J. Dryden, donaven instruccions del caràcter que havia de tenir la curtain tune (una tempesta, un lament, etc.).