A dotze anys, estudià amb E. Humperdinck. El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano. El 1900 estrenà la Simfonia número 1, i el 1903, la Simfonia número 2. Entre els seus alumnes tingué E. Rubbra. El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví. També compongué òperes: The Alchemist (1917) i Maureen O’Mara (1946). A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades. A més del catàleg compositiu, té una producció literària important, amb traduccions de les obres de Stefan George, escrits sobre filosofia i temes mèdics. Publicà uns quants volums de poesia a més d’una autobiografia, My Years of Discretion (1924).