Visqué a Atenes durant l’època clàssica de Pèricles, cap al final del segle V. Els seus escrits no s’han conservat, però les seves teories s’han pogut reconstruir a partir de fragments que li han estat atribuïts per altres autors. Fou un dels grans formuladors de la doctrina de l'éthos musical. La seva filosofia fa especial incidència en els aspectes morals i pedagògics de la música. De fet, Damó fou un continuador de la tradició pitagòrica pel que fa a la idea d’atorgar a la música una gran capacitat per a incidir en l’ordre natural de les coses. La seva gran preocupació fou el paper educatiu de la música i com aquesta està vinculada amb el comportament i la vida moral dels individus. En aquest sentit, la seva posició fou fonamentalment conservadora, i amb tendència a respectar les tradicions musicals assumides. En la seva opinió qualsevol modificació en els hàbits musicals podria provocar un canvi en l’esperit de les persones i, a la llarga, fins i tot en les mateixes estructures de la societat i de l’estat. Exercí una forta influència en Plató.