Inicià els estudis de piano a cinc anys, primer a la Haia amb Arie Verhaan i, des del 1947, els continuà a París amb Marguerite Long. L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano i el Grand Prix de la Ville de Paris i inicià la seva carrera professional. L’any 1951, després de recuperar-se d’un greu accident d’aviació, estrenà al Festival de Besançon el Concert per a piano d’A. Stallaert amb direcció de R.J. Kubelík. L’any 1953 tocà al Carnegie Hall en un concert dirigit per D. Mitropoulos. Feu gires arreu del món i composà diverses obres, entre les quals Concert per a instruments de vent i piano, Concert per a tres pianos, Simfonia ’Capella' i el ballet Solstice. Entre la seva àmplia discografia destaquen les dues sonates d’A. Jolivet i la Sonata per a violí i piano de L. Janáček. El seu repertori comprèn des de J. Haydn fins a K. Stockhausen.