Vida
D’esperit inquiet, es formà en diverses localitats, com Querfurt, Eisleben, Magdeburg i Brunswick. Rebé lliçons de composició de Valentin Haussmann, músic que introduí a Alemanya el nou estil italià amb les formes vocals profanes del madrigal i la canzonetta. Un altre mestre important en la seva formació fou el cantor Friedrich Weissensee, gran personalitat de la música luterana. Ambdós mestres, juntament amb la capacitat d’assimilació que tenia Friderici, feren possible que el compositor adquirís una formació excepcional en tots dos estils. El 1612 començà els seus estudis de teologia a la Universitat de Rostock, on es graduà el 1619. La seva gran reputació el feu mereixedor del càrrec de mestre de capella en diverses esglésies de Rostock, ciutat on morí a causa de la pesta. En la seva obra teòrica Amuletum musicum... (1627) enumerà els noms de quaranta-dos compositors, i de tots ells destacà R. de Lassus per la riquesa del seu estil en la composició de motets i per la seva influència en les generacions de joves compositors del principi del segle XVII. En les seves composicions religioses, Friderici dona preferència a musicar textos dels salms i dels profetes adaptats per ell mateix. La seva obra profana, similar en quantitat i qualitat a la seva obra sacra, mostra la influència de Hans Leo Hassler en el tractament homofònic de la cançó coral. Com a teòric publicà el tractat Musica figuralis..., obra de gran èxit editada en vuit ocasions, que el col·locà en oberta oposició amb el seu col·lega Joachim Burmeister.
Obra
Música vocal religiosa
Sertum musicale primum, oder, Erstes musicalisches Kräntzlein... das ist, Erster Theil neuer lieblicher Concerten, 3 v. ('Sertum musicale primum, o bé primera garlanda musical, és a dir, primera part de nous i agradosos concerts', 1614); Sertum musicale alterum, oder Anderes musicalisches Kräntzlein... das ist, Ander Theil neuer lieblicher Concerten, 4 v. ('Sertum musicale alterum, o bé l’altra garlanda musical, és a dir, segona part de nous agradables concerts', 1619); Psalmus regii prophetae Davidis, centesimus vigesimus primus, 8 v. (2 cors); Bicinia sacra, sive Disticha super evangelia dominicalia et praeciporum festorum, 2 v. (1623); Viridarium musicum sarum, sive Cantiones sacrae, 4, 5 v. (1625); Selige Grab- und Himmelsleiter von sieben Spalten, das ist Sieben ausserlesene schöne Sprüchlein heiliger göttlicher Schrifft, 5 v. ('Benaventurada escala celestial i sepulcral de set graons, això és, set proverbis escollits de la Sagrada Escriptura', 1628); Deliciae juveniles, das ist Geistliche anmutige Liedlein vor junge studirende Jugendt... der erste Theil, 4 v. ('Cançons religioses per a joves estudiants... primera part', 1630); Deliciarum juvenalium, ander Theil, 4 v. ('Cançons religioses per a joves, segona part', 1630)
Música vocal profana
Servia musicalis prima, oder Erstes musicalisches Sträusslein...das ist, Erster Theil neuer Liedlein, nach Art welscher Villanellen gesetzet, 3, 4 v. ('Servia musicalis prima, o bé primera part de noves cançons compostes segons el model de les pastorals italianes', 1614, perdut; 2/1617); Servia musicalis altera, oder Anderes musicalisches Sträusslein... das ist Anderer Theil neuer Liedlein, nach Art welscher Villanellen gesetzet, 4, 5 v. ('Servia musicalis altera, o bé el segon florilegi musical de noves cançons compostes segons el model de les pastorals italianes',1617);Amores musicales, oder Neue gantz lustige, und anmütig weltliche Liedlein... der erste Theil, 3, 4 v. ('Amores musicales, o bé noves i molt divertides cançons, primera part', 1624); Honores musicales, oder, Neue gantz lustige fröliche und anmütige Ehren-Liedlein, 4-6 v. ('Honores musicales, o noves, molt alegres i gentils cançons', 1624); Hilarodicon, das ist Gantz artige und sehr lustige neue Vinettten, oder Wein Liederlein, 5 v. ('Cançons molt enginyoses i divertides, o cançons de beure', 1632); Amores musicales, oder Neue gantz lustige und anmutige amorosische Liedlein, 5, 6 v., b.c. ('Amores musicales, o noves cançons amoroses, alegres i divertides', 1633)