Cap a l’any 1800 anà a Hamburg i allí estudià teoria i composició. D’aquesta estada a Hamburg daten les primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a flauta i piano. Quan el 1810 les tropes napoleòniques prengueren la ciutat, Kuhlau fugí a Dinamarca, país on es guanyà la vida com a pianista i compositor. En poc temps aconseguí un gran prestigi, fins al punt d’esdevenir, l’any 1818, compositor de la cort. Entre les seves obres destaquen les òperes Rnverborgen ('El castell dels bandits', 1814), Trylleharpen ('L’arpa màgica', 1817), Elisa (1820), Lulu (1824) i Hugo og Adelheid ('Hug i Adelheid', 1827), molt influïdes per l’òpera francesa i pel Romanticisme Alemany. També compongué música incidental per a diverses obres teatrals, un concert per a piano i orquestra i nombroses peces de cambra, molt especialment per a flauta acompanyada d’altres instruments. Kuhlau és recordat sobretot per la seva música per a piano, i les seves sonatines són encara utilitzades amb finalitats pedagògiques.