Vida
Entrà en contacte amb el món musical gràcies al negoci patern de construcció de pianos. Després d’haver-se declarat desertor de l’exèrcit prussià, es traslladà a París, on, pels volts del 1790, es guanyà la vida com a instrumentista virtuós i compositor. Instal·lat a Londres al final del 1796, hi aconseguí un gran reconeixement en les dues facetes, mentre duia a terme una important tasca pedagògica. El 1800 anà a Viena, ciutat on l’aurèola que l’acompanyava com a excepcional instrumentista no passà desapercebuda, de manera que l’aristocràcia vienesa s’apressà a organitzar una competició amb L. van Beethoven. El concurs, que tingué lloc al palau del comte Fries, resultà una desfeta deshonrosa per a Steibelt, que, humiliat, abandonà la capital austríaca rumb a París. Durant la segona etapa a la capital francesa, el mateix 1800 estrenà un irregular arranjament de La Creació, de J. Haydn, fet que significà la presentació d’aquest oratori a l’audiència parisenca. El 1808 s’establí a Sant Petersburg, on dos anys després acceptà el càrrec de director de l’Òpera Francesa. Fou un músic aviat oblidat. Compongué moltes obres escèniques, com ara ballets i òperes, entre les quals Roméo et Juliette (París, 1793). De la seva producció instrumental sobresurten vuit concerts per a piano i un impressionant nombre de sonates per a piano sol i per a piano i violí. Publicà també obres pedagògiques per a piano, com és el cas de Méthode (París, 1805), i el recull de cinquanta estudis titulat Étude, opus 78.
Obra
Música escènica
Roméo et Juliette, òpera (1793); Albert and Adelaide, pasticcio (1798); Le retour de Zéphire, ballet (1802); Le jugement de berger Paris, ballet (1804); La belle laitière, ballet (1805); La fête de Mars, intermezzo (1806); La princesse de Babylone, òpera (~1812); La fête de l’Empereur, ballet (1809); Der blöde Ritter, ballet ('El cavaller estúpid', ~1810); Sargines, òpera (~1810); Les folies amoureuses, pasticcio (~1810); Cendrillon, òpera (1810); Le jugement de Midas, òpera (~1823)
Música instrumental
8 concerts per a pno. i orq., 6 qt. de c., 3 quintets, prop de 160 sonates i sonatines per a pno., prop de 180 sonates per a pno. i acomp. instr., 16 sonates per a pno. a 4 mans, 7 sonates per a 2 pno., 5 duos per a pno. i arpa, 9 sonates per a arpa i acomp. instr., 20 popurris per a pno., 36 valsos per a pno., 36 bacanals per a pno., 12 divertiments per a pno., 6 valsos per a pno. a 3 mans, nombroses altres obres per a pno. (preludis, capricis, fantasies, serenates, marxes)
Música vocal
Mélanges d’airs et chansons en forme de scène, 30 cançons, op. 10 (1794); Airs d’Estelle (1798)