Estudià a Harvard (1891-95), i el 1913 ho feu a París amb V. d’Indy. Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942. Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units. Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C. Franc i V. d’Indy. Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer (1926) i música vocal. És autor de molts llibres, entre els quals figura l’autobiografia Music in my Time... (1938).