A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B. Zweers. El 1918, juntament amb W. Pijper, H. Zagwijn, S. Dresden i M. Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment (1922) secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940. Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A. Schönberg, A. Berg, I. Stravinsky, L. Nono o L. Berio. La producció de Ruyneman mostra la influència de les avantguardes musicals del seu temps. Hi destaquen les obres de cambra Hiëroglyphen ('Jeroglífics', 1918) i Reflexions I-IV (1958-61).