Fill de mare pianista, inicià les lliçons de violoncel amb el seu pare, violoncel·lista de la Filharmònica de Leningrad. Més tard estudià amb Aleksandr Strimer al conservatori de la ciutat. A només deu anys debutà com a solista en un concert dirigit per Albert Coates amb la Filharmònica de Leningrad. Després de la Segona Guerra Mundial, inicià veritablement la seva carrera. El 1946 tocà amb George Enescu a Romania i dugué a terme les primeres gires i enregistraments, entre els quals el del Concert per a violoncel núm. 1 de Dmitrij Kabalevskij, dirigit pel mateix compositor, que li dedicà el seu Concert núm. 2, estrenat el 1965, el mateix any de la primera gira pel Japó. Abans s’havia presentat al Carnegie Hall de Nova York (1960). L’any 1971 fou distingit com a Artista del Poble de l’URSS. A més de concerts tan coneguts com els d’A. Dvorák o R. Schumann, enregistrà també les suites per a violoncel de J.S. Bach.