danzón
*

m
Música

Dansa de saló sorgida a les zones urbanes de Cuba.

Escrita en forma de rondó i amb influències africanes, deriva de la contradansa i l’havanera. Gaudí de gran popularitat al final del segle XIX. La música no era d’origen popular, sinó escrita per compositors com Miguel Failde, Raimundo Velenzuela o Antonio María Romeu. No obstant això, les comparsas (grups populars de músics i balladors principalment negres) es feren seu el danzón per la gran acceptació que tingué. La part musical era interpretada habitualment per un conjunt que incloïa una flauta o un clarinet, que tocaven passatges de gran agilitat en forma de variacions sobre un ritme binari i molt sincopat, intercalades entre els versos i la tornada.