Vida
Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat (1903-10) fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica. L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical. Estudià harmonia amb J. Barberà i contrapunt i fuga amb V.M. Gibert. El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos. Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos. Fruit del seu treball durant la guerra al seminari de Bergara (Vitòria) foren els Estudios de canto gregoriano, que aparegueren en la revista "Música Sacra Española", fundada, entre d’altres, per ell mateix el 1939. Abans, el 1933, havia succeït a Anselm Ferrer en el càrrec de director de la capella de música i de l’Escolania, càrrec aquest darrer que, llevat de la interrupció deguda a la Guerra Civil, mantingué fins el 1953, moment en què partí, com a superior, cap al nou monestir benedictí colombià de Medellín. El 1950 fou professor de cant gregorià a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma. Més tard s’encarregà de l’Arxiu Musical de l’Escolania i destacà en el terreny de la musicologia amb la publicació, en cinc grans volums, de la col·lecció Mestres de l’Escolania, que inclou obres vocals de J. Cererols i N. Casanoves, i instrumentals, també de Casanoves i de M. López, A. Viola, F. Rodríguez i J. Vinyals. En el camp de la composició, destacà amb obres de tipus litúrgic. La seva producció no és gaire extensa.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Pujol i Roca, David: Estudios de canto gregoriano, Monasterio de Montserrat, Montserrat 1943-1955