La saga s’inicià amb Johann Christoph Denner (Leipzig 1655 - Nuremberg 1707), fill d’un torner constructor de corns de caça, que, després de fer d’aprenent en el negoci del pare, el 1680 s’establí pel seu compte. Cap al 1684 començà a arribar de França una nova versió d’aquest instrument que s’allunyava del model renaixentista fabricat d’una sola peça i deixava pas a models fets de tres peces, en els quals variava també la collocació dels forats de les notes, mentre la seva aparença adoptava plenament l’estil barroc. Denner seguí aquesta nova moda, i els seus intruments aviat foren d’una qualitat superior als fabricats al país veí. La seva reputació ha perdurat pel fet d’haver estat considerat l’inventor del clarinet a partir del perfeccionament del chalumeau. S’han conservat alguns instruments fabricats per ell, entre els quals vint-i-set flautes de bec, una bombarda, tres oboès, tres fagots, un chalumeau i un clarinet.
Johann Christoph tingué dos fills que continuaren l’ofici, Jacob (1681-1735) i Johann David (n. 1691). Del fill petit no se n’ha conservat cap instrument. Jacob destacà per la construcció de peces de gran elegància dins l’estil barroc imperant a l’època, entre les quals sobresurt una flauta de bec fabricada en ivori. S’han conservat també altres instruments sortits del seu taller, com ara dues flautes de bec, vuit oboès, un oboè d’amor i tres clarinets.