A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació. Segons el tractat de F. Geminiani (1751), consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis. Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat: mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato, per a d’altres és simplement una mena de non-legato.
m
Música