Terme derivat del grec deúteros, que vol dir ’segon', utilitzat antigament per a designar el mode basat en la segona de les quatre finales o tòniques (re, mi, fa i sol) del sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El deuterus authenticus corresponia al tercer mode, també anomenat frigi, i el deuterus plagalis, al quart mode o mode hipofrigi.