diafonia

f
Música

Terme culte usat entre els segles IX i XII per a designar la polifonia a dues veus.

A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus, és a dir, de polifonia en general. De fet, Jehan des Murs (~1320) encara anomenà diafonia basilica (en grec basis, ’base', ’fonament') l'organum duplum, que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts.