Així com als països germànics la denominació comuna d’aquesta mena d’obres és generalment lexikon, als països llatins i saxons s’usa indistintament el nom de diccionaris i enciclopèdies, segons les preferències dels editors.
Les primeres obres dedicades a recollir d’una manera sistemàtica el coneixement humà daten del principi de la nostra era. Entre les set arts liberals en què estava organitzat el Disciplinarium de Varró (segle I dC) -un dels primers reculls amb voluntat enciclopèdica-, ja figurava la música. Les Etymologiae d’Isidor de Sevilla (560-636 dC), recopilació sistemàtica de la ciència antiga que influí notablement en l’Europa medieval llatina, foren usades com a font de terminologia musical per la majoria de compiladors medievals, com ara Bartholomeus Anglicus (De propietatibus rerum, ~1230) i Vincent de Beauvais (Speculum maius, ~1244). La primera enciclopèdia dedicada, però, específicament a la música fou Terminorum musicae definitorium (Treviso, 1484), del compositor i teòric brabançó Johannes Tinctoris.
Els primers reculls lexicogràfics realitzats amb criteris moderns són el Clavis ad Thesaurum, de Th.B. Janovka (Praga, 1701), el Dictionnaire de Musique (París, 1703), de S. de Brossard, i el Musikalisches Lexikon (Leipzig, 1732), de J.G. Walter. En el període que va des de mitjan segle XVIII fins a mitjan segle XIX aparegueren moltes obres enciclopèdiques dedicades a aquesta art, però en destaquen de manera rellevant les aportacions del musicòleg francès F.J. Fétis, autor d’una monumental Biographie universelle des musiciens (Brussel·les, 1835-44), objecte de nombroses reedicions actualitzades i que encara és molt consultada, i les del prolífic musicòleg alemany G. Schilling, que, entre d’altres, publicà Das musikalische Europa (Spira, 1842) i Encyclopädie der gesammten musikalischen Wissenschaften (Stuttgart, 1835-38), obres de referència i d’una exhaustivitat i un rigor impossibles de superar a l’època en què s’editaren.
De mitjan segle XIX ençà, el nombre d’obres de referència dedicades a la música ha crescut d’una manera extraordinària i, actualment, es pot afirmar que, a part de nombroses obres menors, la majoria de països occidentals disposen almenys d’una gran enciclopèdia musical, generalment en més d’un volum, que periòdicament és actualitzada i reeditada. A França estan ben acreditades l'Encyclopédie de la Musique (París, 1958-61), de F. Michel, F. Lesure i V. Fédorov, i el Dictionnaire de la musique (París, 1970-76; 2a ed. 1993), de M. Honegger, del qual existeix una versió espanyola, ampliada, dirigida per T. Marco (Madrid, 1988). A Alemanya, on la bibliografia és nombrosíssima, sobresurten el Musik-Lexicon, de H. Riemann (Leipzig, 1882; 12a ed. 1959-67), i l’extraordinària i monumental Die Musik in Geschichte und Gegenwart, de F. Blume (Kassell i Basilea, 1949-68; 2a ed. Stuttgart, 1994), autoritat indiscutible dins l’àmbit de la musicologia universal. De semblant transcendència és TheNew Grove Dictionary of Music and Musicians (Londres, 6a ed. 1980), i sense el mateix nivell però també imprescindible, especialment pel que fa a la música italiana, és el Dizionario della Musica e dei Musicisti, d’A. Basso (Torí, 1983-88, apèndix del 1990). Pel que fa a la música hispànica, cal consignar el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, dirigit per E. Casares (Madrid, 2000).
En l’àmbit dels Països Catalans, el primer diccionari musical de què es té notícia és el Diccionari de Música del compositor i crític musical barceloní Antoni Fargas i Soler, publicat a Barcelona l’any 1852, seguit poc després, l’any 1857, pel Diccionario Enciclopédico de la Música, del músic militar Carles Josep Melcior, publicat a Lleida. El primer recull biogràfic de músics catalans i espanyols fou dut a terme entre el 1868 i el 1881 pel musicògraf català Baltasar Simó Saldoni i Remendo, que publicà a Madrid, en quatre volums, un considerable Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Calgué esperar, però, l’aparició de Felip Pedrell i Sabaté, el veritable introductor dels mètodes de la musicologia científica al nostre país, per a poder comptar amb les primeres contribucions rigoroses a la bibliografia musical hispana: el Diccionario técnico de la música (Barcelona, 1894) i el monumental Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles, portugueses e hispano americanos, antiguos y modernos (Barcelona, 1894-97), que lamentablement quedà interromput a la lletra G. Igualment valuós, encara que d’un abast més reduït, és el Diccionario biográfico de músicos valencianos (València, 1903), a càrrec de l’erudit, escriptor i polític valencià Josep Ruiz de Lihory i Pardines. Més tard es publicà, sota la direcció editorial d’A. Albert Torrellas i la direcció tècnica de Jaume Pahissa, el Diccionario de la Música Ilustrado, en dos volums (Barcelona, 1927-29), que tingué una segona edició, en quatre volums, publicada amb el títol Diccionario enciclopédico de la música (Barcelona, 1947-52).
Altres aportacions menors d’aquest període foren el Léxico tecnológico musical en varios idiomas (Madrid, 1929), d’Antoni Sardà, i el Pequeño diccionario musical (Barcelona, 1944), de Ricard Bach. El musicòleg Josep Ricart i Mates, amb la col·laboració de J. Barberà i Humbert i Aureli Capmany, entre d’altres, dirigí el Diccionario de Música histórico y técnico (Barcelona, 1946), traduït, adaptat i ampliat de l’obra homònima francesa de M. Brenet. El mateix autor publicà també un Diccionario biográfico de la música (Barcelona, 1956). Una obra que no ha tingut fins a l’actualitat gairebé parió és el Diccionario de la Música Labor (Barcelona, 1954), dirigit pel musicòleg i crític musical barceloní Joaquim Pena i Costa, que tingué illustres col·laboradors, com Higini Anglès i Miquel Querol. Poc després, Joan Pich i Santasusana publicà una Enciclopèdia de la música (Barcelona, 1960). També important, tot i ésser una adaptació de l’obra forana Encyclopédie de la musique, de F. Michel, és l'Enciclopèdia Salvat de la Música(Barcelona, 1967), en quatre volums, dirigida per Manuel Valls i Gorina. Aquest musicòleg i compositor publicà també un Diccionario de la música (Madrid, 1971), que ha tingut nom-broses reimpressions. En el camp dels diccionaris biogràfics, cal esmentar el Diccionario de celebridades musicales (Barcelona, 1973), del violinista i compositor Joan Manén. L’última contribució que cal consignar és el Diccionario de Música (Barcelona, 1985), del compositor Josep Soler i Sardà.
La primera obra de referència dedicada a la música editada en llengua catalana fou el Diccionari de la Música (Barcelona, 1967), traduït de l’original francès de R. de Candé. L’any següent aparegué el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana. Tant la primera edició (1968) com la segona edició (1985) d’aquesta obra han representat una fita important pel que fa a la fixació d’un ampli corpus terminològic musical en català, però també destaquen pels articles dedicats a músics i institucions musicals dels Països Catalans. En català han estat publicats a més un Vocabulari Català de Música (Barcelona, 1983), de J. Mestres Quadreny i N. Aramon, i un Lèxic musical (Vilassar de Mar, 1998), de J. Úbeda.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Albert i Torrellas, A.; Nicol, Eduard; Pahissa i Jo, Jaume: Diccionario de la música Ilustrado, Central Catalana de Publicaciones, Barcelona 1927?
- Albert i Torrellas, A.; [et al.]: Diccionario enciclopédico de la Música, Central Catalana de Publicaciones, Barcelona 1947-1952
- Fargas i Soler, Antoni: Diccionario de música, ó sea, esplicacion y definicion de todas las palabras técnicas del arte, y de los instrumentos músicos antiguos y modernos, segun los mejores diccionarios publicados en Francia, Italia y Alemania, Imp. de Joaquin Verdaguer, Barcelona 1852
- Pedrell i Sabaté, Felip: Diccionario técnico de la música escrito con presencia de las obras más notables en este género, publicadas en otros paises... ilustrado con 117 grabados y 51 ejemplos de música y seguido de un suplemento, Torres Oriol; Imp. Víctor Berdós, Barcelona 1894, ...?
- Pena i Costa, Joaquim; Anglès i Pàmies, Higini; Querol i Gavaldà, Miquel; [et al.]: Diccionario de la música Labor, Editorial Labor, Barcelona 1954
- Melcior, Carles Josep: Diccionario enciclopédico de la música, Imp. Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859
- Valls i Gorina, Manuel: Diccionario de la música, Alianza Editorial, Madrid 1971, ...1997
- Mestres i Quadreny, Josep; Aramon i Stein, Núria: Vocabulari català de música, Millà, Barcelona 1983
- Pedrell i Sabaté, Felip: Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música, españoles, portugueses e hispano-americanos..., V.Berdós, Barcelona 1897
- Ricart i Matas, Josep: Diccionario biográfico de la música, Editorial Iberia, Barcelona 1956, ...1986
- Andreu i Figuerola, Josep: Enciclopedia musical: guía del opositor, Ildefonso Alier, Editor, Madrid
- Valera Cases, Augusto: Música: anécdotas, curiosidades, definiciones y frases alfabetizadas, Editorial M.F., El Vendrell 1993
- Manén i Planas, Joan: Diccionario de celebridades musicales, Ramón Sopeña, Barcelona 1978
- Candé, Roland de: Diccionari de la música, Edicions 62, Barcelona 1967, 1997
- Colàs i Gil, Jaume: Diccionario de música, Biblograf, Barcelona ?, 1995, 1997
- Miró i Bachs, A.: Cien músicos célebres españoles, Ediciones Ave, Barcelona 1942, 1955
- Soler i Sardà, Josep: Diccionario de música, Grijalbo, Barcelona 1985
- Bach, Ricard: Pequeño diccionario musical, Ave, Barcelona 1944
- Brenet, Michel: Diccionario de la música histórico y técnico, Iberia-Joaquín Gil, Barcelona 1946, 1962
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles, Imp. de D. Antonio Perez Dubrull, Madrid 1868-1881
- Comelade, Pascal: Enciclopèdia logicofobista de la música catalana, Llibres del Trabucaire, Canet [Catalunya Nord], Perpinyà 1993, 1998
- Rius i Julià, Antoni: Enciclopedia musical, Barcelona 1884-1886
- Xalabarder, Conrado: Enciclopedia de las bandas sonoras, Ediciones B, Barcelona 1997
- Mayer i Serra, Otto: Enciclopedia de la música, Editorial Atlante, México 1943
- Pich i Santasusana, Joan: Enciclopedia de la música, De Gassó Hnos., Barcelona 1960, 1964
- Parets i Serra, Joan; Estelrich i Massutí, Pere; Massot i Muntaner, Biel; Bover i Pujol, Jaume: Diccionari de compositors mallorquins: segles XV-XIX, Conselleria d’Educació i Cultura, Govern Balear; Edicions Cort, Palma de Mallorca 1987
- Ruiz de Lihory i Pardines, Josep: La música en Valencia: diccionario biográfico y crítico, Est. Tip. Domenech, Valencia 1903
- Sardà, Antoni: Léxico tecnológico musical en varios idiomas, con la explicación de todos los vocablos modernos de uso corriente empleados en la música teórica y prácticamente y su correspondencia en alemán, catalán, francés, inglés, italiano, portugués, etc., Unión Musical Española, Madrid 1929
- Valor, E.: Diccionario alcoyano de música y músicos, Ed. Llorens, Alcoy 1989