Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616. En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort. Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època. Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes. Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó.