Les primeres notícies sobre la seva activitat daten de l’11 de novembre de 1673, dia del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica del Pilar de Saragossa, on sembla que romangué -tot i una breu expulsió el 1688- fins el 1694, any en què fou succeït per Jerónimo Latorre. El 8 de juliol de 1683 signà l’aprovació de l’obra Fragmentos músicos de P. Nassarre. La seva producció es confon sovint amb la del seu fill José de Casseda y Villamayor. D’ambdós compositors s’han servat obres en nombrosos arxius de l’Estat espanyol, especialment de Saragossa i València.