Exercí de mestre de capella, organista i arpista del monestir d’El Escorial, d’on va ser monjo jerònim. Malgrat que les seves obres pertanyen a la polifonia del Renaixement, el desenvolupament conté un estil més modern, sobretot els villancicos. Encara que no arriben al nivell de J.B. Cabanilles o A. de Cabezón, les seves composicions per a orgue palesen la seva habilitat en aquest instrument. En la seva producció s’han de destacar misses, salms, lamentacions, magníficats, lletanies i villancicos (des de quatre fins a dotze veus), pange lingua, etc.