L’any 1526 rebé els ordes menors, però no continuà la carrera eclesiàstica. La seva contribució musical més important és la publicació d’un volum dedicat a arranjaments d’obres polifòniques en tabulatura per a viola de mà, titulat Libro de música de vihuela agora nuevamente compuesta (Salamanca, 1552). La col·lecció inclou algunes composicions originals de l’autor -especialment fantasies- i, sobretot, arranjaments de vuit misses de Josquin Des Prés, motets de diversos autors -Josquin Des Prés, J. Mouton, A. Willaert, N. Gombert, J. García de Basurto, C. de Morales- i com posicions profanes castellanes (villancicos, romances) i italianes (villanesche, madrigals). En el pròleg, Pisador mostra la seva admiració per l’estil de les obres de Josquin.