Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V. Stojanov i P. Vladigerov. Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució. La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat. L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia (1954), l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares (1956). Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut (1952), els dos concerts per a violí (1963 i 1964), un concert per a viola (1963), un per a oboè (1964) i un altre per a contrabaix (1973). També de forta inspiració folklòrica i nacionalista és la seva cantata Cant Èpic de Šipka (1977). Compongué així mateix obra de cambra, cançons, un ballet i una òpera.