Format en diferents centres musicals de Grècia, entre els quals el Conservatori d’Atenes, posteriorment estudià al Conservatori de Lausana (1906-07) amb A. Denéréaz i a l’Acadèmia de Munic (1907-08) amb F. Klose, F. Mottl i R. Strauss. L’any 1908 guanyà el Premi Franz Liszt per la Sonata per a piano, opus 16. El 1910 s’establí a França, on veié estrenades diferents obres als Concerts Colonne i als Concerts Pasdeloup de París. Serví l’exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial i després adoptà la nacionalitat francesa. Retornà a Atenes el 1932 i fou professor del Conservatori Hel·lènic i del Liceu Musical d’Atenes. El 1934 fundà el Conservatori Phaleron i en 1946-47 presidí la Unió de Compositors Grecs. En la seva obra usà els modes musicals grecs i s’hi veuen les influències de R. Strauss i M. Ravel. Cultivà la música escènica, orquestral i, sobretot, vocal. En aquest darrer apartat destaquen les cançons amoroses.