Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX. Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti. El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes, mentre que Escuela de guitarra, la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825. Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G. Rossini, V. Bellini, N. Paganini i H. Herz. Entre ambdós guitarristes s’establí una amistat molt estreta, fins al punt que Sor compongué el duo Los dos amigos per a interpretar-lo amb ell. El 1838 retornà a Madrid i es dedicà a la docència. La tècnica d’Aguado era brillant i clara, amb sonoritat obtinguda amb la pulsació de l’ungla, del tot diferent al so que preferia Sor, vellutat i aconseguit amb el tou dels dits. Aguado excel·lí al seu temps com a virtuós; les seves composicions, però, no són d’una profunditat tan àmplia com les de Sor.