discografia

f
Música

Ciència dedicada a la descripció, l’ordenació i l’estudi de les gravacions sonores.

El terme, però, també es refereix a la relació de discos fonogràfics feta segons la matèria, l’autor o l’intèrpret. Es pot aplicar a tota mena d’enregistraments realitzats amb qualsevol mitjà, des del cilindre, el disc o el casset fins als mitjans audiovisuals més sofisticats. Una discografia inclou, bàsicament, informació sobre la música, la interpretació i l’enregistrament. Les primeres discografies a destacar, la Hot discographie de C. Delaunay i The Gramophone Shop Encyclopaedia of Recorded Music, sorgiren cap als anys trenta.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Padrol, Jordi: Recull de la discografia catalana vigent. I: música clàssica, Barcelona 1984
  2. Padrol, Jordi: Recull de la discografia catalana vigent. II: Cançó catalana i música popular i tradicional, Barcelona 1984
  3. Mir, Francesc Xavier
  4. Rosal, Jaime
  5. Sandberg, Birgitta: Lo mejor...: una discoteca básica digital, Círculo de Lectores, Barcelona 1995
  6. Moreno, Antoni
  7. Moreno, Montserrat: Discografia catalana, Xarxa Cultural, Barcelona 1988
  8. Alier i Aixalà, Roger
  9. [et al.]: La discoteca ideal de intérpretes, Editorial Planeta, Barcelona 1997
  10. Alier i Aixalà, Roger
  11. Estany, Albert: Guía universal de la ópera: discografía esencial, Robinbook, Barcelona 2001
  12. Alier i Aixalà, Roger
  13. Heilbron, Marc
  14. Sans Rivière, Fernando: La discoteca ideal de la ópera: las obras maestras de la ópera. Sus mejores versiones discográficas, Editorial Planeta, Barcelona 1995, ...1998
  15. Sierra i Fabra, Jordi: Disc-rockgrafias, Teorema, Barcelona 1981
  16. Riambau i Möller, Joan: La discoteca ideal del jazz, Editorial Planeta, Barcelona 1995
  17. Jazz gráfico: diseño y fotografía en el disco de jazz, 1940-1968: IVAM Centre Julio González, 14 enero - 28 marzo 1999, Institut Valencià d’Art Modern, Valencia 1999