doble cor

m

Música

Divisió del cor en dos grups, generalment d’igual composició i importància, amb la finalitat d’explotar els recursos expressius que se’n deriven: alternança, contrast, etc., i un determinat efecte espacial si estan separats en el prosceni.

El nom s’aplica també a la peça escrita seguint aquesta tècnica. Començà a practicar-se a la cort de Ferrara al final del segle XV i fou desenvolupada, al segle següent, sobretot per compositors que treballaren a Venècia, com A. Willaert o els Gabrieli. Al principi del segle XVII es difongué per diversos països europeus, on continuà vigent fins als temps de J.S. Bach.