Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes'. Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina (Venècia 1542-43), i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors. Els casos més notables són els de J.S. Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N. Paganini i altres autors del segle XIX. El seu ús s’ha generalitzat en la música actual.
f
pl
Música