Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les. Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu (música litúrgica, profana, cambrística, instrumental... ), els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé la disposició. En el cas dels impresos encara se’n podrien fer noves classificacions, segons els editors, impressors, gravadors, il·lustradors, número de planxa, emplaçament de tallers editorials, i tipus o procediment de fabricació utilitzat.
Arran del desenvolupament de la musicologia com a disciplina cientificouniversitària durant la segona meitat del segle XIX -especialment a l’àrea germànica-, la gran quantitat de documentació musical produïda i acumulada a Occident feu necessària l’elaboració de diverses eines bibliogràfiques i d’estudi per a facilitar la tasca de localització als investigadors i, en definitiva, afavorir el mateix estudi de la documentació. Així, per exemple, amb la finalitat de poder localitzar tots els textos musicals originals dels més grans compositors -les seves opera omnia-, sorgiren grans projectes editorials, com les imprescindibles col·leccions anomenades "Gesamtausgaben" ('Edicions completes'), preparades pels més grans especialistes en edicions musicals (Bach, 1851; Händel, 1858; Beethoven, 1862; Mozart, 1877; Schumann, 1880; Schubert, 1884; Haydn, 1907; Brahms, 1926; etc.), com també algunes bibliografies (R. Eitner) i catàlegs temàtics, índexs documentals, etc. Després de la Segona Guerra Mundial, arran de la destrucció de biblioteques i la dispersió de fons documentals i bibliogràfics que la guerra havia comportat a tot Europa, es veié la necessitat de revisar, completar i actualitzar les edicions anteriors, mentre en naixien altres de noves i diferents dedicades a compositors als quals fins llavors no s’havia parat esment. Actualment, n’hi ha moltes que encara no han estat enllestides: Neue Bach Ausgabe('Nova edició de Bach'), 1954- ; Neue Mozart Ausgabe ('Nova edició de Mozart'), 1955- ; Händel, 1955- ; Haydn, 1958- ; Beethoven, 1960- ; Schubert, 1964-; Schumann, 1991- , etc. Aquestes edicions crítiques completes, o Neue Gesamtausgaben ('Noves edicions completes') són compilacions editorials que es redacten en textos acurats, seleccionats a partir de la confrontació i l’estudi de totes les fonts existents sobre l’obra en qüestió, per als quals s’escull la versió més fidel a l’original, i que ofereixen, mitjançant notes o comentaris, les diferents variants que provenen d’altres fonts. Tot i això, atès que el màxim grau d’aproximació a les intencions del compositor ha de partir, pel que sembla, dels originals conservats (esborranys, esbossos i partitures manuscrites), les editorials tendeixen cada vegada més a publicar facsímils de les fonts primàries. D’ençà del 1868, any en què aparegué un facsímil de la partitura del Messiah de G.F. Händel -reproduïda mitjançant un procés fotolitogràfic-, s’estima que s’han publicat unes 5 000 partitures en facsímil, una xifra que augmenta sense parar, si bé encara representa una ínfima proporció dels materials conservats: el Répertoire International des Sources Musicales (RISM) ha calculat que, arreu del món, hi ha d’1,5 a 2 milions de manuscrits de música corresponents al període 1600-1850.
Els catàlegs temàtics de les obres dels diferents compositors són també una eina bàsica per a l’estudi de la documentació musical. Obres com la de W. Schmieder -el Bach Werke-Verzeichnis(BWV) ('Catàleg de les obres de Bach')- per a Bach, de L. Köchel per a Mozart, R. Kirkpatrick per a D. Scarlatti, A. van Hoboken per a F.J. Haydn, G.L. Kinsky per a L. van Beethoven, etc., juntament amb l’obra de Barry S. Brook Thematic Catalogues in Music. An Annotated Bibliography (Nova York 1972), autèntic "catàleg de catàlegs", i les sèries de catàlegs per a la música anterior al 1800 del RISM, faciliten en gran manera la localització dels manuscrits originals o les primeres edicions, tot contribuint a l’establiment de concordances, a analitzar variants, a aventurar atribucions d’autories, identificar anònims, etc.
Com a punt de partida per a la localització d’una obra concreta dins les edicions completes anteriorment esmentades, es poden utilitzar els diferents catàlegs d’arxius i biblioteques o bé les llistes ofertes en la sèrie de diccionaris enciclopèdics publicats pel New Grove, o el Die Musik in Geschichte und Gegenwart ('La música en la història i en l’actualitat'), on hi ha bibliografia per a ampliar informació sobre diversos compositors i les seves obres. Al costat d’aquestes obres, tenen especial interès per a la investigació la literatura biogràfica existent sobre el compositor, els estudis que analitzen les bibliografies -descriuen i analitzen obres de referència, centrant-se en estudis analítics sobre la música-, les obres relacionades amb la pràctica interpretativa i també altres bibliografies temàtiques. Hi ha també alguns índexs interessants de publicacions periòdiques en format CD-ROM: Music Index on CD-ROM: a comprehensive subject-author guide to music periodical literature (per al període 1981-89), RILM cumulated index (per al període 1970-86) i International Index to Music Periodicals. Pel que fa a la documentació específicament impresa, es poden consultar: D.W. Krummel: Guide for dating early published music: a manual of bibliographical practices, Joseph Boonim, Hackensack 1974, i D.W. Krummel i S. Sadie, eds.: Music printing and publishing, MacMillan, Houndmills 1990.
A la Península Ibèrica, a part de la consulta dels catàlegs dels diferents arxius i biblioteques de música que s’han publicat i d’alguns títols apareguts a càrrec de la Biblioteca Nacional, per a l’estudi de la documentació musical resulten d’utilitat les obres de referència bàsica següents: H. Young, ed.: Glosario ALA de bibliotecología y ciencias de la información, traducció de Blanca de Mendizábal, Díaz de Santos, Madrid 1988; Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas: ISBD (PM): descripción bibliográfica internacional normalizada para música impresa, traducció de Nieves Iglesias, ANABAD/ Arco Libros, Madrid 1994; C.J. Gosálvez: La edición musical española hasta 1936, AEDOM, Madrid 1995; Nieves Iglesias: La edición musical en España, Arco Libros, Madrid 1996; RISM. Normas Internacionales para la Catalogación de Fuentes Musicales Históricas, traducció de J.V. González, A. Ezquerro, N. Iglesias, C.J. Gosálvez i J. Crespí, Arco Libros, Madrid 1996; BIME, Bibliografía Musical Española [1991-1992-1993], AEDOM, Madrid 1997; La música en el Boletín de la Propiedad Intelectual, 1847-1915, Biblioteca Nacional, Madrid 1997, i Recursos de la música y la danza en España, Centro de Documentación de Música y Danza, INAEM, Ministeri d’Educació i Cultura, Madrid 1998.
Un corrent més recent d’estudi de la documentació musical no escrita pretén inventariar les obres d’art de temàtica musical -aquelles que representen instruments i conjunts musicals d’altres segles- contingudes en les col·leccions dels museus o en llibres il·lustrats amb reproduccions, com també els documents creats per les noves tecnologies com ara cintes de vídeo, enregistraments musicals en directe, etc. Tant el Répertoire International d’Ichonographie Musicale (RIdIM)/Research Center for Music Iconography (RCMI) com l'Inventory of Music Iconography o la col·lecció de H. Besseler i M. Schneider, Musikgeschichte in Bildern ('Història de la música en imatges'), són eines fonamentals per a l’estudi d’aquests materials. Pel que fa a Espanya, l’especialista Cristina Bordas ha preparat una interessant bibliografia preliminar de referència per a l’estudi iconogràfic musical (Bibliografía sobre iconografía musical española, Boletín de la Asociación Española de Documentación Musical, 1, 1994, Addenda I, Boletín de la Asociación Española de Documentación Musical, 2/1, 1995, i Addenda II, Boletín de la Asociación Española de Documentación Musical, 5/2, 1998).
Com que la catalogació de la documentació musical està sotmesa a una normativa internacional en contínua revisió, que ha de traduir-se i adequar-se a les peculiaritats nacionals concretes, el bibliotecari de música ha de manejar una bibliografia variada per tal d’ajustar-se als patrons internacionals normalitzats. En aquest sentit, és necessària la consulta, amb caràcter general, de: Music Subject Headings: compiled from Library of Congress Subject Headings, Soldier Creek Press, Lake Crystal 1998, compilat per Harriette Hemmansi; Reglas de Catalogación Angloamericanas, edició espanyola de N. Kopper i M.J. Vargas, OEA, Washington/Universidad de Costa Rica, San José de Costa Rica 1983; Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas: ISBD (M): Descripción Bibliográfica Internacional Normalizada para Publicaciones Monográficas, traducció de Magdalena Rodríguez, Asociación Española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas, Madrid 1983; Reglas de Catalogación, vol. II: Materiales especiales, Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas, Madrid 1988; Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas: ISBD (G): Descripción Bibliográfica Internacional Normalizada General, traducció de M.C. Guillén, ANABAD/Arco Libros, Madrid 1993; Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas: ISBD (M): Descripción Bibliográfica Internacional Normalizada para Publicaciones Monográficas, traducció de P. Benedito, M.D. del Castillo i A. López, ANABAD/Arco Libros, Madrid 1993; Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas: ISBD (G): General International Standard Bibliographic Description. Descripció Bibliogràfica Normalitzada Internacional General, traducció de l’Institut Català de Bibliografia-Associació de Bibliotecaris de Catalunya, Institut Català de Bibliografia, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983, i Llista d’encapçalaments de matèria en català, Institut Català de Bibliografia, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991.
Darrerament, a causa del volum d’informació que s’ha de manejar, l’estudi de la documentació musical tendeix a oferir-se a partir de bases de dades informatitzades o de publicacions en suport microfitxa, CD-ROM o a través d’Internet, que, connectat on line, permet les necessàries i contínues actualitzacions dels fons i una major versatilitat i flexibilitat en les consultes i optimització de les dades.