dolçaina

xirimita donçaina
f
Música

Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble. Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer. Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal. Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània. Els instruments de doble llengüeta foren utilitzats, des de molt antic, per les cultures del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica i la seva difusió es produí juntament amb l’expansió de les cultures islàmiques. Evolucionat tècnicament donà lloc a l’oboè, instrument integrat en la secció de vent-fusta de l’orquestra moderna.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Ahuir, Xavier: Mètode de dolçaina, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València 1989
  2. Serra i Fortuño, Vicent-Pau; Ramia i Arasa, Diego: La dolçaina: cançoner de la dolçaina a la província de Castelló, Diputación Provincial de Castellón de la Plana, Castelló 1983
  3. Blasco, Juan A.: Método de dulzaina, Piles, Editorial de Música, València 1978
  4. Richart i Peris, Xavier: Estudiant la dolçaina, l’autor, València 1992
  5. Ramia i Arasa, Diego: El dolçainer de Tales, Diputació de Castelló, Castelló 1987
  6. Martínez Torner, Eduardo M.: Danzas valencianas (Dulzaina y tamboril): contribución al estudio del folklore musical de la región, Centro de Estudios Históricos del País Valenciano, Barcelona 1938