Membre d’una família noble, fou arxidiaca de la catedral de Segòvia i més tard de Toledo, on estigué protegit per l’arquebisbe Raimon d’Agen. Participà en les activitats del Colegio de Traductores de Toledo. La seva principal aportació se centrà en la transmissió de les obres filosòfiques àrabs a partir de les traduccions des de la llengua original al llatí. La seva obra més important és De divisione philosophiae, on reprèn alguns temes tractats per autors àrabs com Al-Farabi. En aquest llibre hi apareix un capítol dedicat a la música. A través d’aquesta obra, la filosofia musical medieval recuperà la tradicional divisió entre musica speculativa i musica practica.