Nen prodigi com a violinista, estudià al Conservatori del Liceu. Posteriorment esdevingué concertino de l’Orquestra del Teatre d’aquesta entitat, del Conservatori de la qual també fou professor. Fou professor d’Eusebi Bosch i Humet, Francesc Montserrat Ayarbe, Josep Rocabruna i Josep Munner, que el suplí al Conservatori del Liceu. En alguna ocasió apareix esmentat com a director d’orquestra. El 1909 es traslladà a Buenos Aires, on obrí una acadèmia de música, animat segurament per l’experiència positiva dels Fontova. Compongué música de cambra —havia tocat al cafè Condal de Barcelona—, obres ballables, com el vals Lettres à Emilie, nombroses cançons i també repertori orquestral. En retirar-se de la vida professional, tornà a Barcelona.