Nen prodigi com a violinista, estudià al Conservatori del Liceu. Posteriorment esdevingué concertino de l’Orquestra del Teatre d’aquesta entitat, del Conservatori de la qual també fou professor. Fou professor d’Eusebi Bosch i Humet, Francesc Montserrat Ayarbe i Josep Munner, que el suplí al Conservatori del Liceu. En alguna ocasió apareix esmentat com a director d’orquestra. El 1909 es traslladà a Buenos Aires, on obrí una acadèmia de música, animat segurament per l’experiència positiva dels Fontova. Compongué música de cambra -havia tocat al cafè Condal de Barcelona-, obres ballables, com el vals Lettres à Emilie, nombroses cançons i també repertori orquestral. En retirar-se de la vida professional, tornà a Barcelona.