Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana. Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX. Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena (1809) i de l’Òpera de París (1810). De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper. En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant. El 1830 anà a Milà, on es dedicà totalment a l’ensenyament i fundà una escola pròpia. Els seus fills Giorgio i Sebastiano també foren uns coneguts cantants, i l’altre fill, Felice, destacà com a mestre de cant.