El 1917 començà a estudiar música amb E. Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic (s’havia llicenciat en dret l’any 1921). El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música. Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de J.S. Bach. Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago. Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions (1933-51 i 1962-68), i fundador de l’Asociación Nacional de Conciertos Sinfónicos, l’Asociación Nacional de Compositores (1936), l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat (on exercí de director fins el 1953), la "Revista Musical Chilena" (1945), l’Instituto de Investigación Musical (1946) i moltes iniciatives musicals pioneres al país andí. President de diferents entitats d’investigació musical i professor emèrit de la facultat de música de la Universitat de Xile (1953), obtingué nombrosos premis. De la seva obra, molt extensa, són rellevants les composicions per a orquestra Cinco Piezas Breves (1937) i Variaciones (1943). També compongué música vocal -Cantata de los Ríos de Chile (1942)-, música de cambra -Tres quartets de corda -, peces per a piano i cançons, a més de l’oratori Ieremiae prophetae (1970).