Cap al final de la dècada del 1540 possiblement residí durant una temporada a Lió. A Itàlia estigué al servei de la cort ducal d’Urbino i també treballà durant algun temps a Pesaro. La contribució musical més important de Phinot fou el desenvolupament de la tècnica de l’escriptura policoral a vuit veus. El 1548, dos anys abans de les primeres obres d’A. Willaert en aquest estil, publicà cinc motets per a doble cor. Les seves obres conservades incluouen dues misses, dos magníficats, un elevat nombre de motets i diversos arranjaments polifònics de salms. També publicà dos llibres de chansons a Lió, l’any 1548. Les seves composicions foren molt apreciades i comentades per teòrics molt més tardans, com Hermann Fink o també Domenico Pietro Cerone, el qual en parla en El Melopeo y Maestro (Nàpols, 1613).